Aquest informe presenta el punt de vista de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies sobre la inclusió en la comunitat.

Avui us volem recordar un informe publicat l’any 2012 per Inclusion Internacional :

“Comunidades inclusivas = Comunidades más fuertes. Informe mundial sobre el artículo 19: el derecho a vivir y a ser incluido en la comunidad.”

Editat en castellà, en aquest informe es presenta el punt de vista de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies sobre la vida i la inclusió en la comunitat, així com l’impacte que les seves experiències tenen en les seves vides.

La CDPD (Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat) va entrar en vigència l’any 2006 i fins avui l’han ratificat més de 120 països.

Segons l’informe, pocs governs comprenen totalment les conseqüències de la implementació de la Convenció i en particular, de l’article 19.

Per posar fi a l’exclusió històrica i sistemàtica de les persones amb discapacitat a les nostres comunitats, els governs i les societats han d’adoptar un canvi de paradigma.

Un canvi, que suposa deixar de considerar la discapacitat com una àrea programàtica en què les persones amb discapacitat són mers beneficiaris d’una política, per adoptar un procés de transformació que ajudi a formar comunitats fortes en què tots participem.

Un canvi, que suposa tenir en compte a la persona amb discapacitat,  també a les seves famílies, als cercles de suport i a les comunitats en què viuen.

Amb aquest objectiu, l’informe profunditza en els següents aspectes:

• Quina és la situació actual de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies respecte a la seva inclusió en la comunitat.
• Què hem après sobre les causes de l’exclusió i de l’aïllament de les persones.
• Quins avenços s’han aconseguit.
• Quins són els desafiaments nous que amenacen la inclusió.
• Què hem de fer nosaltres per aconseguir els canvis necessaris per fer realitat l’article 19 a tot el món.

Com conclusió, podríem dir que els principals missatges són els següents:

-Elecció: Les persones amb discapacitat intel·lectual necessiten i tenen dret a triar on i amb qui viure; tenen dret a obtenir suports per prendre decisions; i tenen dret a triar les mateixes opcions que les altres persones de la seva comunitat.

-Suport: Per viure i ser incloses en la comunitat, les persones necessiten tenir serveis i suports relacionats amb la discapacitat. En l’actualitat, alguns d’aquests serveis són patrocinats per l’estat però en la immensa majoria dels casos procedeixen de les famílies.
Les famílies necessiten el suport de les comunitats per poder exercir el seu rol a l’hora de promoure la inclusió del seu familiar.

-Inclusió: Les inversions en serveis no permeten l’exercici efectiu del dret a viure i a ser inclòs en la comunitat. Les comunitats s’han d’organitzar per integrar a les persones amb discapacitat a través de l’educació, l’ocupació, els processos socials, culturals i polítics.

Per aprofundir en tota aquesta informació, et deixem l’enllaç al document original.