Volem conèixer l’Arc de Sant Martí a través de les persones.

Ingrid Alemany

L’Ingrid té 32 anys, i és la coordinadora dels serveis d’habitatge i la monitora especialista en art del servei de teràpia ocupacional.

És llicenciada en Belles Arts, educadora social, monitora de lleure i té un postgrau en gestió cultural.

Abans de treballar a l’Arc de Sant Martí, ha treballat a diversos llocs vinculats amb el sector educatiu i de l’atenció a persones: professora d’arts plàstiques a Ca l’Oller, monitora de lleure en diferents activitats i serveis educatius, educadora al Casal d’infants del Raval, monitora de museu a l’Enrajolada i al Palau Robert de Barcelona, monitora de tallers artístics a la Sala de venopunció de Médicos del Mundo de Bilbao, i professora d’educació secundària.

Ens explica que no té cap familiar amb discapacitat, i que coneix el món de la discapacitat arran de la seva formació, i ara de la seva professió. L’Ingrid és de Martorell, coneix l’entitat per les activitats que ha fet sempre al poble i per algun amic o familiar que hi ha treballat.

Abans de treballar amb nosaltres, coneixia a les persones amb discapacitat intel·lectual com a veïns de Martorell. La visió que tenia abans de conèixer-les més directament no era negativa ni distant, però no havia arribat a percebre totes les capacitats que tenen.

En els tres anys que fa que treballa a l’entitat, ha tingut la sort de formar part de l’equip de diferents serveis. Aquest fet li ha aportat una visió global de l’atenció que s’ofereix a totes les persones i famílies que en formen part. D’aquesta experiència valora molt positivament la qualitat que s’ofereix en l’atenció integral a la persona i les seves necessitats.

Li hem preguntat com veu ara a les persones amb discapacitat, ens diu:

“Com qualsevol altra persona, amb els seus desitjos i necessitats, il·lusions i pors, experiències i gustos…partint de la importància d’acceptar les diferencies i singularitats de cadascun de nosaltres per avançar cap a una societat plenament igualitària i justa on tothom tingui el seu paper i pugui aportar el seu granet de sorra.”

A l’Ingrid li agradaria que aquesta visió en positiu fos estesa pels seus amics i coneguts, pensant sempre en els suports naturals que faciliten la plena inclusió.
També li agradaria que la gent tractés a les persones amb discapacitat com una persona més, establint relacions amb naturalitat i valorant allò positiu; ajudant a superar aquells obstacles o dificultats en els que es poden trobar, amb la mateixa visió de quan s’ajuda a un amic o familiar, amb la sensibilitat necessària per escoltar, entendre i mirar sense prejudicis.

Li hem demanat a l’Ingrid que ens parli dels seus desitjos pel futur, de les propostes que tots podem fer per a una vida millor per les persones de l’entitat. La reflexió que l’Ingrid ens fa és per compartir i pensar-hi de tant en tant.

“Crec que encara ens queda un camí molt llarg per aconseguir viure en una societat plenament inclusiva, amb tots els canvis que això comporta, on totes les persones tinguem els mateixos drets i deures i ens puguem desenvolupar lliurement.

És per això que hem de lluitar des de tots els àmbits possibles per aconseguir un canvi de mentalitat. Des d’entitats com la nostra i com a persones actives socialment, hem d’estar al peu del canó perquè les persones amb algun tipus de discapacitat tinguin el mateix reconeixement que qualsevol altre, i estiguin en igualtat de condicions per accedir als béns i serveis.

Al mateix temps és important lluitar perquè es posin les eines necessàries per facilitar i adaptar aquest accés a les persones que tinguin alguna necessitat.”

“Crec que els professionals tenim el gran repte d’acompanyar a les persones, guiar-les i dóna’ls-hi les eines necessàries perquè elles mateixes siguin l’actor principal de la seva vida, i que la societat així ho reconegui.”